Tuesday, August 27, 2019

Uma poesia de John Berryman


DREAM SONG 14         
John Allyn McAlpin Berryman

Life, friends, is boring. We must not say so.
After all, the sky flashes, the green sea yearns,
we ourselves flash and yearn,
and moreover my mother told me as a boy
(repeatingly) 'Ever to confess you're bored
means you have no

Inner Resources.' I conclude now I have no
inner resources, because I am heavy bored.
Peoples bore me,
literature bores me, especially great literature,
Henry bores me, with his plights & gripes
as bad as achilles,

who loves people and valiant art, which bores me.
And the tranquil hills, & gin, look like a drag
and somehow a dog
has taken itself & his tail considerably away
into mountains or sea or sky, leaving
behind: me, wag.

CANÇÃO DE SONHO 14

A vida, amigos, é chata. Não devemos dizer isto.
Afinal, o céu brilha, o mar verde anseia,
nós mesmos piscamos e ansiamos,
e, além disso, minha mãe me disse quando pequeno
(repetidamente) 'Sempre confessar que está entediado
significa que você não tem

Recursos internos. Concluo agora que não tenho
recursos internos, porque estou muito entediado.
As pessoas me entediaram,
a literatura me entedia, especialmente a grande literatura,
Henry me entendia, com suas dificuldades e queixas
tão graves quanto as de Aquiles,

que ama as pessoas e arte valiosa, o que me entedia.
E as plácidas colinas, e gin, parecem uma chatice
e de alguma forma um cachorro
levou-se a si próprio e o rabo consideravelmente longe
para as montanhas ou o mar ou o céu, deixando-me
atrás: a eu, para abanar.

Ilustração: http://4.bp.blogspot.com.

No comments: